Avís: Gràcies per visitar la nostra Web. L'apartat accessible està encara sote les bastides: En Construcció 1.Welcome – Benvinguts – Bienvenidos Àmbit arquitectes neix amb la intenció de resoldre projectes arquitectònics, així com també amb la voluntat de proporcionar serveis per a arquitectes que requereixin una ajuda suplemetària en el procés de projectació. 2.About us – Nosaltres – Nosotros Joan Capdevila (enllaç CV) i Albert Sola (enllaç CV) formem Àmbit arquitectes des de l’inici de 2009. De la promoció 1999-2006 de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (UPC), a Sant Cugat, cadascú ha anat seguint una trajectòria professional pròpia des de ben jove. Aquests recorreguts diferents engloben diferents “àmbits” que enriqueixen el projecte en comú, Àmbit Arquitectes. Aquest projecte neix no només des del camp estrictament professional i arquitectònic, sinó també d’una entesa que ve de lluny dins la nostra trajectòria cívica i personal. 3.Services – Serveis – Servicios Projectes bàsics, executius i direccions d’obra Renders i visualitzacions 3D Disseny i càlcul estructural Interiorisme Rehabilitació Urbanisme Cèdul·les d’habitabilitat Legalitzacions Ajuda i assessorament PFCs arquitectura i enginyeria Projectes bàsics, executius i direccions d’obra 6.Visualització 3D / Render 7.Disseny i càlcul d’estructures Projectes d’ampliació, rehabilitació o reforma Cèdul·les d’habitabilitat Legalitzacions Informes arquitectònics Ajudes en PFCs arquitectura i enginyeries Càparra (enllaç a http://www.guijodegranadilla.com/caparra.htm), agost 2004 Avançàvem amb les nostres bicicletes carregades per la via de la Plata, camí de Santiago de Compostel·la. En el nostre setè dia de viatge ens trobàvem a la província de Càceres, i per sorpresa nostra ens trobàrem amb l’antiga ciutat romana de Càparra. La ruta de la plata és un itinerari que es remonta a l‘antiguitat, i en aquest punt del camí els romans van aixecar-hi aquesta ciutat, les ruïnes de la qual es poden visitar avui. La via de la Plata, de sud a nord, en configurà el Cardus maximus, i en l’encreuament amb el Decumanus maximus, l’eix principal perpendicular, s’hi construí l’arc quadriforme (tetrapylum) que vam travessar, i que amb aquestes característiques és únic a la península. A partir d’aquests dos eixos principals perpendiculars es formava la trama urbana ortogonal, característica de les ciutats romanes, que en aquest cas contenia també un fòrum i uns banys públics. Completava el conjunt el nou edifici del centre d’interpretació, de construcció lleugera i recolzat sobre unes potes metàl·liques per no interferir en les restes arqueològiques, i que, per cert, no agradava gens al vigilant que ens va atendre. Ebre (enllaç a Ebre Avall), agost 2006 “Refem el camí cap a l’assut per trobar-nos amb en Martí, l’encarregat que ens deixarà passar amb la nostra Rauxa per la resclosa, una mena d’ascensor per a les embarcacions que van riu amunt o riu avall. No sense abans, això sí, haver fardat dels silurus com a taurons que ha vist tot netejant les turbines de la central hidroelèctrica. Ens explica, també, per què veiem l’aigua tant transparent: no és una cosa positiva, sinó fruit de la invasió del musclo-zebra. Aquest s’alimenta dels bacteris que dónen color a l’aigua, que al passar a ser transparent filtra més la llum del sol, amb la conseqüent crescuda de la població d’algues, que a part de fer la punyeta a d’altres espècies, obliga a anar drenant el riu perquè les embarcacions puguin seguir circulant. Impressiona veure com les grans comportes s’obren per nosaltres; el Joan està fascinadíssim, s’aixeca, observa, fa fotos, feia dies que esperava amb candeletes aquesta meravella tècnica. No poder-hi passar li hauria trencat el cor...Enmig de les dues comportes, la resclosa es va buidant amb nosaltres a dins per assolir finalment el nivell inferior del riu. Tota una infraestructura fluvial al servei dels poc més de 10kg que pesa la Rauxa, que de nou s’obre camí Ebre avall.” Notes de viatge d’Albert Sola
L’aqüeducte de Millau (França) s’inaugurà el 2004 fruit del disseny de l’arquitecte britànic Norman Foster i de l’enginyer de ponts i camins francès Michel Virlogeux. Constitueix el pont més alt del món, amb una estructura que arriba als 343m en els seu punt més alt. Per salvar els 2,5 km de llum necessaris per creuar la vall del riu Tarn, calen set enormes pilars de formigó armat, d’on penja la plataforma en estructura d’acer. Travessar-lo és espectacular, així com també aturar-s’hi furtivament i observar-ne uns detalls que poden assimilar-se a l’arquitectura aèria.
http://www.ietcat.org/htmls04/cerda/home_ct.htm) La tardor del 1994 s’inaugurà a Barcelona l’exposició Cerdà. Urbs i territori. Posteriorment, aquesta mostra que tant ens va impressionar de petits, ha viatjat i s’ha exposat arreu del món. Ildefons Cerdà (1815-1876) fou enginyer, urbanista i polític. En el context d’una Barcelona que enderrocava les muralles, i amb els ideals del socialisme utòpic d’Étienne Cabet, estudià la reforma i l’eixample de la ciutat. El 1859 una ordre reial aprovà el seu projecte de reforma, el Pla Cerdà, del qual n’és filla l’actual Eixample de Barcelona. El projecte, que va passar per diverses versions, contraposava a una ciutat densa, tancada i asfixiada, una nova ciutat representada pel vapor i el ferrocarril, però que prioritzava les condicions de vida dels ciutadans amb valors com l’amplitud, l’assolellament, la ventilació i el lleure. Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV)
BDonline.co.uk
Ebre Avall www.albertsola.com Diabolo Cuba 14. Contact us – Contacta’ns - Contáctanos
|
||||||
|
|